TOT EL QUE IMAGINO (VERSIÓ CATALÀ)

TOT EL QUE IMAGINO
juny 2
Guardar pensaments en lletres
i que no desapareguin,
borratxeres de l'oblit
que incita el temps.
Guardar la teva esquena amb la meva
sent ambdues les fronteres
del fort pilar que formen,
que jo protegeixo el teu costat
i tu acompanyes el meu.
Més trencat queda un desig
flotant com deliri,
un anhel que es faci
el teu pit, contra el meu.
Disbarats, com en somnis,
acariciar els teus llavis,
i tu acaricies els meus,
que em besis i trenquis fronteres,
que el teu cos estigui a prop del meu.
Hi ha una espelma que crema
i la sal cobreix el meu prec,
els déus son adormits,
i encara que un crit salvatge
faci ressò a dintre meu
i ensordeixi meva paciència,
els déus segueixen adormits.
Guardo la teva esquena i tu la meva
sent ambdues les fronteres
de l'amor que et professo
i que disfresso d'afecte,
jo ja no sé com més
podré seguir mentint.
I guardo els meus pensaments
en un vers embriagat
perquè no desaparegui
i s'evapori com aquest oblit
que incita el temps
i nego sempre que ho cal.

Marga Escuder Gea